TARRAGONA

TARRAGONA

Muralles de Tarragona

Les muralles romanes de Tarragona és una de les primeres grans obres que els romans van emprendre, després del desembarcament dels Escipions a Empúries, l'any 218 aC, i de l'arribada aTàrraco. I és que Tàrraco, en el context de la Segona Guerra Púnica, va constituir la principal base militar romana.

Construcció de les muralles

S'han pogut diferenciar dues fases en el seu procés de construcció. La primera, datada en els primers anys de la presència romana, amb una amplada de 4 metres per 6 d'alçada; era reforçada mitjançant torres de planta quadrangular d eles quals en coneixem tres: la de Minerva (o Sant Magí), la del Cabiscol (o Seminari) i la de l'Arquebisbe. La segona fase respon a un canvi de plantejament arquitectònic i estratègic amb la fita d'augmentar l'amplada a 6 metres i l'alçada a 12. Aquesta segona fase es produeix pocs anys més tard de la fundació de la ciutat i, sembla, que es pot relacionar amb les campanyes militars del cònsolCató per reprimir la revolta de les tribus indígenes, tot just començat el segle II aC.

L'amfiteatre

Tàrraco va ésser una de les poques ciutats d' Hispània on es va bastir un amfiteatre, fet que confirma la importància i representativitat política de la colònia en el decurs dels dos primers segles de la nostra Era.

L'amfiteatre romà de Tarragona està ubicat fora del primitiu recinte emmurallat, al costat de l'actual platja del Miracle.

Les excavacions arqueològiques permeten datar la seva construcció en l'època de la dinastia Flàvia (segona meitat del segle I dC). Presenta planta eŀliptica amb dos elements funcionals fonamentals: l'arena, en el centre, i on es desenvolupava l'espectacle, i la cavea, o graderia, on s'ubicava el públic. Les grades eren construïdes damunt d'un podium per protegir els espectadors en els espectacles amb participació de feres.

El circ

El Circ romà de Tarragona va ser un dels circs més grans de tot l'imperi Romà. Situat a la part alta de Tarragona, paral·lel a la Rambla Vella, es troba en un estat excepcional de conservació. Ocupava l'espai que, avui en dia, delimiten la Plaça de la Font, el Passeig de Sant Antoni, elPretori romà i el carrer Rere Sant Domènech, darrere de l'Ajuntament.

Va ser construït durant el regnat de Domicià, al segle I d.C i, com tots els circ romans, estava destinat a la cursa de carros. Es va situar sota el Fòrum Provincial, en la tercera terrassa de Tàrraco. El circ tenia unes mides de 325 metres de llarg i entre 100 i 115 d'ample. L'arena tenia una longitud de 297 m i una amplada d'entre 67 i 77 metres.

Sembla que a partir del segle V el circ va començar a perdre la seva funció original i va començar a ser aprofitat per a construccions posteriors. Actualment, moltes de les voltes i murs del circ són parets de cases.

Va ser declarat monument històrico-artístic el 1963.

El 2000 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO juntament amb la resta del conjunt arqueològic de Tarragona.

 Fòrum de la colònia

Situat a l'angle sud-oest de la ciutat, sobre la carena que separava la ciutat de l'esplanada portuària, els origens del Fòrum de Tarraco són encara obscurs. Les restes d'època romano-republicana, corresponents a la Kese-Tarraco ibero-romana, són imprecises; gairebé només unes desenes de sitges i murs aïllats. Comptem, però, amb un document una làpida dedicada a Pompeu important. Aquí va ser trobada l'any 71 aC, quan el general tornava a Itàlia després de vèncer el rebel Sertori. La làpida va ser girada l'any 49 aC (l'any de la batalla d'Ilerda i de l'assemblea provincial de Cèsar a Tarraco) i dedicada a P. Muci Scaevola, lloctinent de Cèsar. Aquesta inscripció, exemple de la "diplomàcia" dels primers tarraconenses, testimonia l'existència d'una primera plaça pública.

 Les reformes d'època d'August van donar lloc a una "monumentalització" de la plaça púbica, d'acord amb el nou estatut de la ciutat com a colònia romana, cap de conventus i capital provincial. En aquest Fòrum es situaria l'altar que la colònia consagrà a August i, forçosament, també el temple dedicat al mateix emperador sol·licitat a Tiberi l'any 15 dC, ja que totes les estàtues i inscripcions dedicades als emperadors i les seves famílies per la ciutat, els servirs i particulars, procedeixen d'aquest lloc.

Fòrum Provincial

Al final del segle I dC, Tarraco esdevé una ciutat amb dos fòrums: el de la ciutat, que ja existia en època tardo-republicana, i un de nou destinat a ser el centre religiós i administratiu de la provincia Hispania citerior, de la qual era capital des d'època d'August. Per a la construcció del nou Fòrum, iniciada entorn de l'any 70 dC -en època de l'emperador Vespasià-, es va escollir la part superior del turó tarragoní, probablement ocupada des de l'època republicana per estructures militars.

El Fòrum provincial estava format per dues grans places, situades a diferent nivell i estructurades segons un eix de simetria; el projecte incloïa, a la part més baixa, un gran edifici d'espectacles, concretament un Circ destinat a les curses de carros que fou complementat dècades més tard amb l'Amfiteatre construït extramurs, al costat de la Via Augusta.

 El conjunt de Tàrraco és el complex provincial més ben documentat de tot el món romà. Si tenim en compte la seva superfície (7,5 Ha) ens adonarem que ens trobem davant d'un projecte monumental, les dimensions del qual superen amb escreix les de la majoria dels complexos arquitectònics de representació d'època romana, fins i tot els de la pròpia Roma.