Muralles de Tarragona
Les muralles
romanes de Tarragona és una de les primeres grans obres que els
romans van emprendre, després del desembarcament dels Escipions
a Empúries, l'any 218 aC, i de l'arribada aTàrraco. I és que Tàrraco,
en el context de la Segona Guerra Púnica, va constituir la principal base
militar romana.
Construcció
de les muralles
S'han
pogut diferenciar dues fases en el seu procés de construcció. La primera,
datada en els primers anys de la presència romana, amb una amplada de 4 metres per 6 d'alçada;
era reforçada mitjançant torres de planta quadrangular d eles quals en coneixem
tres: la de Minerva (o Sant Magí), la del Cabiscol (o Seminari) i la de
l'Arquebisbe. La segona fase respon a un canvi de plantejament arquitectònic i
estratègic amb la fita d'augmentar l'amplada a 6 metres i l'alçada a 12.
Aquesta segona fase es produeix pocs anys més tard de la fundació de la ciutat
i, sembla, que es pot relacionar amb les campanyes militars del
cònsolCató per reprimir la revolta de les tribus indígenes, tot just
començat el segle II aC.
L'amfiteatre
Tàrraco
va ésser una de les poques ciutats d' Hispània on es va bastir un
amfiteatre, fet que confirma la importància i representativitat política de
la colònia en el decurs dels dos primers segles de la nostra Era.
L'amfiteatre
romà de Tarragona està ubicat fora del primitiu recinte emmurallat, al costat
de l'actual platja del Miracle.
Les
excavacions arqueològiques permeten datar la seva construcció en l'època de la
dinastia Flàvia (segona meitat del segle I dC). Presenta planta eŀliptica
amb dos elements funcionals fonamentals: l'arena, en el centre, i on es
desenvolupava l'espectacle, i la cavea, o graderia, on s'ubicava el
públic. Les grades eren construïdes damunt d'un podium per protegir
els espectadors en els espectacles amb participació de feres.
El circ
El Circ
romà de Tarragona va ser un dels circs més grans de
tot l'imperi Romà. Situat a la part alta de Tarragona, paral·lel a la Rambla Vella , es
troba en un estat excepcional de conservació. Ocupava l'espai que, avui en dia,
delimiten la Plaça
de la Font , el
Passeig de Sant Antoni, elPretori romà i el carrer Rere Sant Domènech,
darrere de l'Ajuntament.
Va ser
construït durant el regnat de Domicià, al segle I d.C i, com
tots els circ romans, estava destinat a la cursa de carros. Es va situar sota
el Fòrum Provincial, en la tercera terrassa de Tàrraco. El circ tenia unes
mides de 325 metres
de llarg i entre 100 i 115 d'ample. L'arena tenia una longitud de 297 m i una amplada d'entre
67 i 77 metres .
Sembla
que a partir del segle V el circ va començar a perdre la seva funció original i
va començar a ser aprofitat per a construccions posteriors. Actualment, moltes
de les voltes i murs del circ són parets de cases.
Va ser
declarat monument històrico-artístic el 1963.
El 2000 va
ser declarat Patrimoni de la
Humanitat per la UNESCO juntament amb la resta
del conjunt arqueològic de Tarragona.
Situat a
l'angle sud-oest de la ciutat, sobre la carena que separava la ciutat de
l'esplanada portuària, els origens del Fòrum de Tarraco són encara obscurs. Les
restes d'època romano-republicana, corresponents a la Kese-Tarraco
ibero-romana, són imprecises; gairebé només unes desenes de sitges i murs
aïllats. Comptem, però, amb un document una làpida dedicada a Pompeu important.
Aquí va ser trobada l'any 71
aC , quan el general tornava a Itàlia després de vèncer
el rebel Sertori. La làpida va ser girada l'any 49 aC (l'any de la batalla
d'Ilerda i de l'assemblea provincial de Cèsar a Tarraco) i dedicada a P. Muci
Scaevola, lloctinent de Cèsar. Aquesta inscripció, exemple de la
"diplomàcia" dels primers tarraconenses, testimonia l'existència
d'una primera plaça pública.
Les
reformes d'època d'August van donar lloc a una "monumentalització" de
la plaça púbica, d'acord amb el nou estatut de la ciutat com a colònia romana,
cap de conventus i capital provincial. En aquest Fòrum es situaria l'altar que
la colònia consagrà a August i, forçosament, també el temple dedicat al mateix
emperador sol·licitat a Tiberi l'any 15 dC, ja que totes les estàtues i
inscripcions dedicades als emperadors i les seves famílies per la ciutat, els
servirs i particulars, procedeixen d'aquest lloc.
Fòrum
Provincial
Al final
del segle I dC, Tarraco esdevé una ciutat amb dos fòrums: el de la ciutat, que
ja existia en època tardo-republicana, i un de nou destinat a ser el centre
religiós i administratiu de la provincia Hispania citerior, de la qual era
capital des d'època d'August. Per a la construcció del nou Fòrum, iniciada
entorn de l'any 70 dC -en època de l'emperador Vespasià-, es va escollir la
part superior del turó tarragoní, probablement ocupada des de l'època
republicana per estructures militars.
El Fòrum
provincial estava format per dues grans places, situades a diferent nivell i
estructurades segons un eix de simetria; el projecte incloïa, a la part més
baixa, un gran edifici d'espectacles, concretament un Circ destinat a les
curses de carros que fou complementat dècades més tard amb l'Amfiteatre
construït extramurs, al costat de la Via Augusta.
El
conjunt de Tàrraco és el complex provincial més ben documentat de tot el món
romà. Si tenim en compte la seva superfície (7,5 Ha ) ens adonarem que ens
trobem davant d'un projecte monumental, les dimensions del qual superen amb
escreix les de la majoria dels complexos arquitectònics de representació
d'època romana, fins i tot els de la pròpia Roma.
