TEATRE

El teatre (del grec θέατρον, "lloc per contemplar") és una art escènica relacionada amb l'actuació i la representació d'uns esdeveniments, que consta de representar una història fictícia que protagonitzen un o més personatges en un lloc i un temps concret i davant d'un públic. S'utilitzen elements com els discursos i els diàlegs, els gestos, l'escenografia, la música, el so i l'espectacle. És també el gènere literari que comprèn les obres concebudes en un escenari i davant d'un públic. El Dia del Teatre se celebra el 27 de març.

Grècia i Roma

Les arrels en ritus òrfics i en els festivals celebrats per Dionís, on es portaven a terme les escenificacions de la vida dels déus acompanyades de danses i cants (Ditiràmbics). Més tard van començar les primeres representacions ja pròpiament dramàtiques, executades a les places dels pobles per companyies que incloïen només un actor i un cor. A finals del Segle VI aC va aconseguir una extraordinària celebritat el llegendari poeta i intèrpret Tespis, en el honor la frase el carro de Tespis al·ludeix, encara avui, al conjunt del món del teatre.
El teatre grec sorgeix després de l'evolució de les arts i cerimònies gregues com la festa de la verema (oferta a Dionís) on els joves anaven dansant i cantant cap al temple del déu, a oferir les millors vinyes. Després un jove que va ressaltar entre el grup de joves es va transformar en el corifeu o mestre del cor, que va dirigir al grup. Amb el temps van aparèixer el bard i el rapsode, que eren recitadors.
En el curs del segle V aC, durant l'edat clàssica de Grècia, es van establir els models tradicionals de la tragèdia i la comèdia, i els dramaturgs Èsquil i Sòfocles van afegir respectivament un segon i tercer actor a l'acció, el que va donar a aquesta una complexitat que feia necessària la creació de grans escenaris. Per a això es van erigir grans teatres de pedra, entre els quals cal citar l'encara conservat de Epidaure en el segle V aC, capaç d'albergar unes 12.000 persones, i el de Dionís , a Atenes, al segle IV aC. La seva construcció es realitzava mitjançant l'aprofitament de les faldes d'un turó, on es disposaven en forma semicircular les grades que envoltaven la orquestra, espai circular en què es feia la major part de la representació. Després de la orquestra s'aixecava una edificació anomenada Skene, escena, destinada a que els actors canviessin la seva vestimenta. Davant d'ella s'aixecava una paret de columnes, el prosceni, que podia sostenir superfícies pintades que evocaven el lloc de l'acció. Aquests decorats, juntament amb les túniques i màscares emprades pels actors i algunes màquines rudimentàries, constituïen tot l'aparell escènic.
Les representacions del teatre grec es feien a l'aire lliure, comptava amb cor (dirigit pel Corifeu o mestre del cor) que cantava i dansava al voltant d'un altar. En el teatre grec es representaven dos tipus d'obres: la tragèdia, obra dramàtica de final desgraciat que tractava de temes de llegendes heroiques i utilitzava, oportunament, als déus per al seu final, i la comèdia satírica, que criticava humorísticament a polítics i a les obres i incorrien en una mímica iniciada per un cor de sàtirs, i comèdies que tenien per tema assumptes de la vida quotidiana; totes estaven escrites en vers i utilitzaven màscares.

Teatre d'Epidaure, del període hel·lenístic, actual Grècia

 

Teatre romà

Els teatres romans van heretar els trets fonamentals dels grecs, si bé varen introduir certs elements distintius. Construïts inicialment de fusta, només en l'any 52 aC Pompeu, va erigir en Roma el primer de pedra. A diferència dels seus models hel·lènics, s'aixecaven sobre el terra pla i tenien diverses plantes erigides en maçoneria. A fi de millorar l'acústica, els arquitectes romans van reduir l'orquestra a un semicercle, i els espectacles es presentaven sobre una plataforma, el pulpitum, estesa davant de l'antiga skene que constitueix l'origen dels moderns escenaris. La frons scaenae era una façana monumental de diversos pisos, que servia de fons d'escenari. La graderia (càvea) es divideix en 3 parts: Ima, mitjana i suma, situant-se la primera a la zona inferior on s'asseien els senadors i la classe dirigent; quedant assentats a la superior les dones i els esclaus i en la mitjana el poble pla. El conjunt podia cobrir amb un velum. Roma va optar també per la comèdia, ja que aquests van prendre el teatre com una manera de divertir-se o entretenir.