CERÀMICA

1. IV Crátera de Campana , se utilizaba para mezclar agua y vino, y se ponia encima de una tarima.

2. Hidria, es una pieza de cerámica de la Antigua Grecia usada para transportar agua. 

3. Lécit,es un vaso griego antiguo utilizado para almacenar aceite perfumado destinado al cuidado del cuerpo. 

4.Enócoe, es una jarra de vino que sirve para sacar el vino de una crátera.

 5.Píxide, es un recipiente redondo usado por la iglesia Católica y Anglicana para transportar la hostia consagrada a los enfermos o los inválidos.


6.Kántharos, era un tipo de cerámica griega utilizado para beber, un vaso.

7.Cáliz, era una copa utilizada para beber, era plana y abierta.

Expliqueu, en quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules), el tema següent: El segle d'or de la literatura llatina: Virgili, Horaci i Obidi. Establiu una comparació entre aquests tres poetes tenint en compte el segle en què visqueren, la relació que tingueren amb el poder, el cercle literari al qual pertanyien, el gènere literari que cultivaren, les obres principals, etc.

Virgili va viure des de l'any 70 aC fins al segle 19 aC. Horaci va viure de l'any 65 aC fins al 8 aC. Ovidi va viure de l'any 43 aC fins a l'any 17 dC. La relació entre aquests autors, es que Virgili i Horaci van ser amics, però en canvi Ovidi era molt més jove i no tenia relació amb Horaci i Virgili.
Virgili i Horaci van tindre una bona relació amb el poder. Virgili va tindre una bona relació perque la Eneida la va demanar l'emperador a Virgili perque la Eneida te una part que nomes serveix per justificar l'origen diví de la dinastia de la familia de l'emperador. Perque Eneas a la Eneida és fill de la deessa Venus. Horaci gràcies a Mecenas que era el banquer de l'emperador, va tindre relació amb l'emperador i l'emperador va volguer que Horaci fos el secretari d'August, però ell no ho va acceptar. Ovidi encanvi va ser desterrat per l'emperador, perque va cometre un delicte polític, que va ser que va fer una obra que va molestar a l'emperador que era la obra Ars Amandi, i l'altre motiu es que diuen que el va desterrar perquè Ovidi va veure la filla de l'emperador despullada.
Virgili i Horaci pertanyien al cercle de Mecenes i Ovidi pertanyia al cercle de Messala. Virgili escribia poesia èpica i va escriure: les Bucòliques, l'Eneida i les Georgiques. Horaci escribia poesia lírica i va escriure: les Sàtires, Epodes. Ovidi va escriure obres de retòrica, va escriure: Amores, Heroides, Ars Amatoria.

ELS DÉUS OLIMPICS

TEXT 1


Zeus, monarca dels divins, prengué per primera esposa Metis, la més hàbil dels déus i dels homes moridors. Però quan ja estava a punt de parir la dea Atena d'ulls verds, llavors Zeus, ensarronant el seu cor amb arteroses paraules, la va introduir en el seu propi ventre, per consell de Gea i d'Urà estelat. Així li ho aconsellaren, perquè cap dels déus sempre eterns no gaudís —llevat de Zeus— d'honor reial.

HESÍODE, Teogonia 886-893

• Quin lloc ocupa Zeus entre els déus olímpics? Com va obtenir el poder? A qui l’hi va arrabassar? 

Zeus ocupa el lloc de protector de tots els déus olimpics. Zeus va aconseguir el poder gràcies a una revolta contra el seu pare que era Cronos. Li va arrabassar el seu poder al seu pare, que era el déu Cronos.

• • Qui va ser esposa de Zeus, després de Metis? Quin fill o fills li va donar? L'esposa de Zeus va ser Hera, i va tindre com a fills a Atenea i Hefest que no es sap si el va tindre Hera sola o amb l'ajuda de Zeus.
• • De quina ciutat és protectora la deessa Atena? Quins són els seus símbols i els seus atributs?

La deessa Atena es Filla de Zeus i de Metis. La història del seu naixement és curiosa. Urà i Gea van advertir a Zeus que si Metis tenia una filla, després tindria un fill que el destronaria. Quan Zeus es va adonar que la seva dona estava embarassada se la va empassar sencera. Llavors, arribat el moment del part, Zeus va patir un terrible mal de cap, tan fort que va ordenar a Hefest que li obrís el cap d'una destralada i així va néixer Atena ja adulta i armada.

La deesa Atena és la protectora de la ciutat Atenes. Com que es la deesa de la guerra se li atribueix una armadura, amb casc i llança.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

 TEXT 2

CICLOP: Pare, quins sofriments m’ha fet patir el maleït estranger! Em va emborratxar i després em va deixar cec mentre dormia.

POSIDÓ: Qui va gosar fer-t'ho, això?

CICLOP: Primer s'anomenava Ningú; però quan havia fugit i era lluny del meu abast, va dir que li

deien Ulisses.

POSIDÓ: Ja sé de qui em parles, del d’Ítaca; estava fent el camí de retorn per mar des d'Ílion. I com

és que et va fer això si en realitat no és gaire valent?

LLUCIÀ, Diàlegs marins 2

• Aquest text fa referència a allò que narra una obra de la literatura grega. Sabeu quina és i a quin autor s’atribueix?

La famosa obra de Homer, titulada la Odisea.

• Expliqueu l'episodi del qual tracta aquí Llucià.
Ciclop es un gegant que es fill de Posidó, en l'episodi de la Odisea, es veu com Ulisses arriba amb la seva tripulació en una illa, i troben una cova, i arriba el gegat Ciclop, quan arriba li donen vi i per poder escapar li claven una escletxa a l'ull i el deixen cec, i al final aconsegueixen escapar tot i que algú de la tripulació va morir.

• Per què us sembla que Posidó diu d'Ulisses que no és gaire valent?
Perquè no va voler dir-li el seu nom, només li va dir que es deia Ningú, fins que ja estaven lluny i va dir que era Ulisses, per això Posidó pensa que no és valent.

.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------

 TEXTO 3º

En el moment que les tres deesses conduïdes per Hermes, a qui Zeus ha encarregat de solucionar

l’afer en nom seu, el visiten, Paris ja ha recuperat el seu lloc en el si de la nissaga reial, però ha

conservat el costum –reminiscència de la seva joventut de pastor– de portar els ramats a pasturar.

És un home del mont Ida. Quan veu arribar Hermes i les tres deesses, s’inquieta i se sorprèn a parts

iguals.

J.-P. VERNANT, L’univers, els déus, els homes

• Quines són aquestes tres deesses que, conduïdes per Hermes, van a trobar Paris?

Les tres deesses eren Hera, Atenea i Afrodita.

• Qui és Paris i quina qüestió ha de resoldre en aquest moment evocat pel text?
Paris es el fill del rei de Troia, i ha de resoldre quina de les tres és més bella per entregar-li la poma d'or.

• Quina decisió pren i quines en seran les conseqüències?
Paris, al final, va decidir que Afrodita era la més bella de les tres, i va portar l'odi d'Atenea i d'Hera a la ciutat de Toia.

---------------------------------------------------------------------------------------------------------
TEXT 4

Ara mira el quadre una altra vegada: segueix Homer en tot. Heus aquí la ciutat a dalt de tot, i aquests són els merlets de Troia, i la gran plana, tan ampla per contenir tota la força de l’Àsia avançant cap a Europa; aquest és el foc immens que envaeix la plana i fa sortir el riu de mare, arrossegant tots els arbres. Tanmateix, Hefest, embolcallat en foc, es llança a l’aigua, el riu s’estremeix de dolor i suplica, amb forma humana, a Hefest. Ni Escamandre està dibuixat amb la cabellera llarga –perquè el foc l’hi ha cremat–, ni Hefest va coix, ja que se’l veu en plena carrera.

FILÒSTRAT, Descripcions de quadres 1.1.2

• Qui és Hefest? Enumereu els seus atributs, de qui era fill i per quina raó era coix.

Hefest era el déu del foc i dels ferrers, era  fill de Hera, perque segons la mitologia, Hera va tindre ella sola a Hefest, però segons la Ilíada diu que Zeus si que era el pare d'Hefest. 

Els atributs de Hefest son les eines de ferrer, tal com es ell el déu del foc i dels ferrers, s'el representa en un taller treballan els metalls.

A la Ilíada, la més corrent, es diu que Hera disputava amb Zeus sobre Hèracles i Hefest va sortir a defensar la seva mare, però Zeus el va agafar per un peu i el va abocar fora de l'Olimp. Hefest va estar caient un dia sencer, fins que al final va anar a parar a l'illa de Lemnos, on va quedar malmès, gairebé sense respiració. Va ser recollit per un poble traci, els Sintios, els qui ho van reanimar, però va quedar coixper sempre.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------

 TEXT 5

HEFEST.- Segons tu, doncs, es tracta d’un nen extraordinàriament viu.

APOL·LO.- No només això: a hores d’ara és també músic.

HEFEST.- En què et bases per dir això?

APOL·LO.- Amb una tortuga morta que trobà s’ha fet un instrument musical; hi ha ajustat uns braços,

els ha junyit, hi ha fixat unes clavilles, ha col·locat a la part de baix un pontet i l’ha tensat amb set

cordes; amb això, Hefest, entona una melodia tan delicada i tan harmoniosa, que fins i tot jo, amb

tants anys d’experiència com a citarista, li tinc enveja. Maia diu que no para mai al cel, ni tan sols

de nit, sinó que empès per la curiositat, baixa fins a l’Hades, sens dubte per mirar de robar alguna

cosa allí també. Té ales als peus i s’ha fet una vareta de poders màgics, amb la qual guia les ànimes

i condueix els morts.

LLUCIÀ, Diàlegs dels déus, 11 (7)

• De quina divinitat parlen Apol·lo i Hefest? De qui és fill?

D'Hermes que es fill de Zeus i Maia.

• Quins són els atributs d’aquest déu? Quin és el nom de la «vareta de poders màgics» i

com apareix representada? 

Zeus es representat amb un barret amb ales, calçat amb unes sandalies amb ales i també porta el caduceu que es el nom de la vareta de poders màgics, que és un bastó amb dos serps.

• Quins són els treballs que li estan encomanats a aquest déu? Expliqueu alguna història

relacionada amb ell.

Hermes estava encarregat de portar els missatges entre els déus i els personatjes importants del món grec, i també tenia la funció de conduir les ànimes al Hades.

Hermes va ajudar a protegir al déu infant Dionisi d'Hera, deprés de que aquesta mates a la seva mare mortal, Sémele, a causa dels gelos que tenia. Va salvar a Dionisi de quan el cridava després del seu naixement o el va rebre en mans de Zeus per portarlo a Atamas.

• Esmenteu altres personatges mítics relacionats amb la música.

            Orfeu es un personatge mític que està relacionat amb la música.

El disseny bàsic d’una ciutat romana

El disseny bàsic d’una ciutat romana

Fes una entrada al teu blog sobre: El disseny bàsic d’una ciutat romana

• model en què s’inspira el traçat i àrees principals d’una ciutat; 
• cerimònia ritual de fundació d’una ciutat de nova planta;
• construccions que asseguraven el sanejament i la defensa de les ciutats;
•  manera habitual de subministrar l’aigua. 
• Il·lustreu la vostra redacció esmentant exemples concrets de Catalunya o de la península Ibèrica).

La ciutat romana, la podem trobar protegida per unes muralles, el trasat de la ciutat romana imitava el model etruc i helenistic, i tenia bastanta regularitat. Els dos carrers principals eren cardo i decumanus. Els dos carrers quan s’uneixen apareix el foro, ej el foro podem veure que es construïen edificis més importants de la ciutat romana com per exemple la curia(on es reunia el Senat), el pletori(era el lloc on es governava) i alguns edificis més que a la ciutat de Tarragona en podem veure les seves ruines.

Al principi, el foro era un lloc on es comerciava, on trobavem el mercat, pero a poc a poc va anar canvian i es va convertir en un lloc més noble i polític, i els foros que eren de caràcter comercial van desplaçar-se en altre llocs de la ciutat.

Sortin pel cardo i el decumanus trobem les portes de l'entrada de la ciutat, entre altre punts que també podem trobar altres portes. Estaven controlades per dues torres a distancia on hi havia uns guardies que vigilaven les portes de la ciutat. Una de les muralles que es conserven bé son la de Trévesis i la de Colonia, però tenen algunes caracteristiques diferents.

TARRAGONA

TARRAGONA

Muralles de Tarragona

Les muralles romanes de Tarragona és una de les primeres grans obres que els romans van emprendre, després del desembarcament dels Escipions a Empúries, l'any 218 aC, i de l'arribada aTàrraco. I és que Tàrraco, en el context de la Segona Guerra Púnica, va constituir la principal base militar romana.

Construcció de les muralles

S'han pogut diferenciar dues fases en el seu procés de construcció. La primera, datada en els primers anys de la presència romana, amb una amplada de 4 metres per 6 d'alçada; era reforçada mitjançant torres de planta quadrangular d eles quals en coneixem tres: la de Minerva (o Sant Magí), la del Cabiscol (o Seminari) i la de l'Arquebisbe. La segona fase respon a un canvi de plantejament arquitectònic i estratègic amb la fita d'augmentar l'amplada a 6 metres i l'alçada a 12. Aquesta segona fase es produeix pocs anys més tard de la fundació de la ciutat i, sembla, que es pot relacionar amb les campanyes militars del cònsolCató per reprimir la revolta de les tribus indígenes, tot just començat el segle II aC.

L'amfiteatre

Tàrraco va ésser una de les poques ciutats d' Hispània on es va bastir un amfiteatre, fet que confirma la importància i representativitat política de la colònia en el decurs dels dos primers segles de la nostra Era.

L'amfiteatre romà de Tarragona està ubicat fora del primitiu recinte emmurallat, al costat de l'actual platja del Miracle.

Les excavacions arqueològiques permeten datar la seva construcció en l'època de la dinastia Flàvia (segona meitat del segle I dC). Presenta planta eŀliptica amb dos elements funcionals fonamentals: l'arena, en el centre, i on es desenvolupava l'espectacle, i la cavea, o graderia, on s'ubicava el públic. Les grades eren construïdes damunt d'un podium per protegir els espectadors en els espectacles amb participació de feres.

El circ

El Circ romà de Tarragona va ser un dels circs més grans de tot l'imperi Romà. Situat a la part alta de Tarragona, paral·lel a la Rambla Vella, es troba en un estat excepcional de conservació. Ocupava l'espai que, avui en dia, delimiten la Plaça de la Font, el Passeig de Sant Antoni, elPretori romà i el carrer Rere Sant Domènech, darrere de l'Ajuntament.

Va ser construït durant el regnat de Domicià, al segle I d.C i, com tots els circ romans, estava destinat a la cursa de carros. Es va situar sota el Fòrum Provincial, en la tercera terrassa de Tàrraco. El circ tenia unes mides de 325 metres de llarg i entre 100 i 115 d'ample. L'arena tenia una longitud de 297 m i una amplada d'entre 67 i 77 metres.

Sembla que a partir del segle V el circ va començar a perdre la seva funció original i va començar a ser aprofitat per a construccions posteriors. Actualment, moltes de les voltes i murs del circ són parets de cases.

Va ser declarat monument històrico-artístic el 1963.

El 2000 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO juntament amb la resta del conjunt arqueològic de Tarragona.

 Fòrum de la colònia

Situat a l'angle sud-oest de la ciutat, sobre la carena que separava la ciutat de l'esplanada portuària, els origens del Fòrum de Tarraco són encara obscurs. Les restes d'època romano-republicana, corresponents a la Kese-Tarraco ibero-romana, són imprecises; gairebé només unes desenes de sitges i murs aïllats. Comptem, però, amb un document una làpida dedicada a Pompeu important. Aquí va ser trobada l'any 71 aC, quan el general tornava a Itàlia després de vèncer el rebel Sertori. La làpida va ser girada l'any 49 aC (l'any de la batalla d'Ilerda i de l'assemblea provincial de Cèsar a Tarraco) i dedicada a P. Muci Scaevola, lloctinent de Cèsar. Aquesta inscripció, exemple de la "diplomàcia" dels primers tarraconenses, testimonia l'existència d'una primera plaça pública.

 Les reformes d'època d'August van donar lloc a una "monumentalització" de la plaça púbica, d'acord amb el nou estatut de la ciutat com a colònia romana, cap de conventus i capital provincial. En aquest Fòrum es situaria l'altar que la colònia consagrà a August i, forçosament, també el temple dedicat al mateix emperador sol·licitat a Tiberi l'any 15 dC, ja que totes les estàtues i inscripcions dedicades als emperadors i les seves famílies per la ciutat, els servirs i particulars, procedeixen d'aquest lloc.

Fòrum Provincial

Al final del segle I dC, Tarraco esdevé una ciutat amb dos fòrums: el de la ciutat, que ja existia en època tardo-republicana, i un de nou destinat a ser el centre religiós i administratiu de la provincia Hispania citerior, de la qual era capital des d'època d'August. Per a la construcció del nou Fòrum, iniciada entorn de l'any 70 dC -en època de l'emperador Vespasià-, es va escollir la part superior del turó tarragoní, probablement ocupada des de l'època republicana per estructures militars.

El Fòrum provincial estava format per dues grans places, situades a diferent nivell i estructurades segons un eix de simetria; el projecte incloïa, a la part més baixa, un gran edifici d'espectacles, concretament un Circ destinat a les curses de carros que fou complementat dècades més tard amb l'Amfiteatre construït extramurs, al costat de la Via Augusta.

 El conjunt de Tàrraco és el complex provincial més ben documentat de tot el món romà. Si tenim en compte la seva superfície (7,5 Ha) ens adonarem que ens trobem davant d'un projecte monumental, les dimensions del qual superen amb escreix les de la majoria dels complexos arquitectònics de representació d'època romana, fins i tot els de la pròpia Roma.

UNA INSCRIPCIÓ DE POMPEIA

EVMACHIA L F SACERD PVBL NOMINE SVO ET

M NVMISTRI FRONTONIS FILI CHALCIDICVM CRYPTAM PORTICVSCONCORDARDIAE

AVGVSTAE PIETATI SVA PEQVNIA FECIT EADEMQVE DEDICAVIT

Eumachia Lucii filia  sacerdos publica nomine  suo et Marci Numistri Frontonis filii chalcidicum cryptam porticus concordiae augustae pietati suo pequnia fecit. Fecio eademque dedicavit.

LLATINISMES

Expressions d’origen morfològic divers que s’han adaptat a l’ortografia catalana i s’usen com a sintagmes nominals en diferents àmbits.

accèssit 's'hi ha acostat' m. En un certamen, recompensa immediatament inferior al premi. addenda f. Notes addicionals a la fi d'un escrit, esp. d'un llibre, per a completar-lo o corregir-lo. En origen és el gerundiu (n. pl.) del verb addo 'coses que s'han d'afegir'. agenda f. Llibre o quadern en què cada full correspon a un dia o diversos dies de l'any i que serveix per a anotar-hi, a fi de no oblidar-les, les coses que una persona ha de fer i altres dades. L'origen és el gerundiu (n. pl.) del verb ago 'coses que s'han de fer'. alias (llatí 'altrament') àlias (o segons l'IEC, àlies) adv. Per altre nom. Joan Pi, àlies el Xic . | m. Sobrenom. El Xic no és pas el seu nom; és el seu àlies. alter ego 'un altre jo' m. i f. Persona en qui un altre té tanta confiança, en tot o en coses concretes, com d'ell mateix. Ex: L'Antoni és el meu alter ego en la direcció de la fàbrica. | Amic inseparable, amic íntim. || Persona en qui s'identifica una altra: El protagonista de la novel·la és l'alter ego de l'autor. desideràtum m. Allò que no és i seria més de desitjar que fos. Del participi perfet llatí n. sg. 'cosa desitjada'. esnob (anglès snob) m. i f. Persona que és amatent a acollir tota novetat, pel sol fet que la seva adopció li sembla ésser un senyal de distinció, bon gust, intel·ligència, etc. Etimologia no segura. Segons alguns prové de sine nobilitate 'sense noblesa', abreviat s/nob, aplicat als estudiants d'Oxford de família no noble. lapsus ('relliscada, error') m. Error que hom comet per inadvertència parlant o escrivint.  maremàgnum (mare magnum 'mar grossa, maregassa') m. Gran confusió, memorandum o memoràndum m. Nota destinada a recordar alguna cosa; quadern, llibret, on hom s'apunta allò que vol recordar. | Nota diplomàtica en què es recorden els fets, les raons, etc., referents a una qüestió. plus 'més' m. Quantitat que es dóna de més per un servei, un treball, etc., extraordinari. post data o postdata 'coses escrites més tard' f. Allò que s'afegeix a una carta després de signada i datada. quid 'qu'e' m. Punt essencial d'una qüestió. quorum o quòrum m. Donat el nombre de votants, mínim de vots favorables que ha de tenir una votació perquè el resultat sigui vàlid. | Nombre mínim de membres presents en una assemblea necessari perquè aquesta es pugui constituir vàlidament. summum o súmmum m. El grau més alt al qual arriba alguna cosa. El súmmum de l'elegància.Superlatiu de super' uis comica o vis còmica Força còmica, comicitat. ultimatum o ultimàtum 'termini acabat' m. Condicions definitives que un estat posa a un altre en una negociació diplomàtica, la no-acceptació de les quals significa el rompiment de les negociacions. Delparticipi perfet d'ultimo 'portar al final'.

Expressions d’origen morfològic divers que no s’han adaptat a l’ortografia catalana i s’usen enàmbits diferents com a sintagmes nominals en la forma llatina.

casus belli 'ocasió de guerra' Locució que designa l'esdeveniment que dóna motiu o pretext a una declaració de guerra. modus operandi 'manera d'obrar', manera especial d'actuar o treballar. modus uiuendi expressió que significa 'manera de viure', emprada en diversos camps per a indicar una acomodació o un arranjament individual o entre diverses persones o entitats. Col·loquialment equival a mitjà de vida. opera prima 'primera obra' aplicat a la primera pel·lícula, novel·la... d'un creador. quid pro quo m. 'Una cosa per una altra', intercanvi de favors. || Error que consisteix a prendre una cosa per altra. rara auis 'au rara', personatge poc comú. Prové del vers de Juvenal: Rara avis in terris , nigroque simillima cygno, Sàtires, VI, 165. statu quo 'estat en el qual' m. Estat actual de les coses, situació en què es troben. Ex: La pressió de l'Europa de l'Est posa a prova el statu quo comunitari. totum reuolutum 'tot regirat', confusió total uox populi 'Veu del poble' locució per dir que alguna cosa és coneguda o és dita per tothom. De l'expressió Vox populi, uox dei 'Veu del poble, veu de Déu' (Alcuí, Epistulae, 164).

Expressions d’àmbit general amb sentit adverbial temporal.

ante meridiem (abreviat a. m.) Locució que significa 'abans del migdia', usada per a indicar les hores del dia que van de la mitjanit fins al migdia. a posteriori loc. adv. Amb posterioritat a l'experiència, basant-se en els fets observats. Ex: Raonar a posteriori. a priori loc. adv. Amb anterioritat a l'experiència, sense poder basar-se en els fets. Ex: Condemnar a priori.  hic et nunc 'aquí i ara', en les circumstàncies actuals. in extremis loc. adv. En els darrers moments de l'existència. Ex: Es van casar in extremis. | loc. adj. Matrimoni in extremis. || En el darrer moment. Ex: Han marcat un gol in extremis. in fraganti loc. adv. En el moment de fer una acció reprensible. Ex: La veïna, que anava a regar les plantes, va sorprendre els lladres in fraganti.  ipso facto loc. adv. En conseqüència, immediatament. Ex: Vaig anar a viure a aquell barri i hi vaig fer amics ipso facto.  post meridiem (abreviat p. m.) Locució que significa 'després del migdia', usada per a indicar les hores del dia que van del migdia fins a mitjanit.  sine die 'sense data' loc. adv. ajornar sine die Diferir un afer, unes negociacions, etc., sense termini. suo tempore 'al seu temps, en el moment oportú'.

Expressions d’àmbit general amb sentit adverbial modal.

ad hoc 'per a aquest propòsit' aplicat a una solució proposada per a un cas específic. bis adv. Per segona vegada, indicant que una cosa està repetida. Ex.: El número 7 bis. || m. En un concert, en una representació, etc., repetició d'una peça o d'un fragment a demanda del públic. Ex.: Ha merescut els honors del bis. ex abrupto 'abruptament', de sobte ex aequo Locució que significa 'en igualtat de mèrits'. Es fa servir en concursos, competicions o proves, especialment de caràcter esportiu, per a indicar que dos o més concursants han acabat empatats. Ex: Premi ex aequo. ex professo 'expressament, amb intenció'.  gratis et amore 'gratis i amb amor'. Desinteressadament. Ex: Treballa unes hores en una ONG gratis et amore. in albis 'en blanc' Ex: Espero que no us quedeu in albis en l'examen de selectivitat'. in crescendo o crescendo Indicació que prescriu l'augment gradual de la intensitat dels sons en la interpretació d'una composició musical.  lato sensu loc. adv. en sentit ampli, per oposició a stricto sensu .  motu proprio ' per propi impuls' per voluntat pròpia, espontàniament || m. Document emanat directament de l'atorgador sense requeriment del destinatari. sine qua non 'sense la qual no' loc. adj. condició sine qua non condició sense la qual la convenció, la venda, etc., no tindrà lloc. stricto sensu loc. adv. Estrictament, en sentit propi. Ex: Una revolta no és, stricto sensu, una revolució.

Expressions usades principalment en l’àmbit jurídic.

de facto loc. adv. De fet i no de dret (oposat a de iure). Ex: El govern dels revoltats era reconegut de facto. de iure loc. adv. De dret, tant si és de fet (de facto) com si no. Ex: El govern legalment constituït continuava sent reconegut de iure. Dura lex, sed lex 'La llei és dura, però és la llei'. habeas corpus 'tingues el teu cos, conserva el cos'. Institució processal que té per finalitat posar qualsevol persona detinguda a disposició immediata de l'autoritat judicial competent per determinar-ne la legalitat de la detenció. In dubio, pro reo 'En cas de dubte, a favor de l'acusat'. Principi jurídic. patria potestas o pàtria potestat f. Dret que el ciutadà romà tenia sobre els seus fills; obligació que tenen els pares de vetllar pels fills durant la seva minoria d'edat. persona non grata 'persona no benvinguda', aplicat a un diplomàtic o una altra persona rebutjada per un govern o una altra institució. Si uis pacem, para bellum 'si vols la pau, prepara la guerra', paràfrasi de la frase Qui desiderat pacem, preparet bellum (Vegeci, Epitoma rei militaris, III). sub iudice 'en mans del jutge', pendent de resolució judicial. Ex: Mentre el cas estigui sub iudice no podeu parlar-ne amb els periodistes.

Expressions usades principalment en l’àmbit mèdic.

coitus interruptus 'coit interromput'. Mètode contraceptiu que consisteix a interrompre l'acte sexual i efectuar l'home una ejaculació extravaginal. delirium tremens o delírium trèmens 'deliri tremolós, m. Psicosi tòxica associada a l'alcoholisme crònic, caracteritzada per terribles al·lucinacions i tremolors. in uitro loc. adj. fecundació in vitro Fecundació realitzada fora del si matern. Literalment 'en el vidre'. placebo 'plauré' m. Fals medicament preparat amb el mateix aspecte que un medicament determinat, però que només conté productes inerts. rigor mortis ('rigidesa de la mort') m. Rigidesa cadavèrica.

Expressions usades principalment en els àmbits socioeconòmic i polític.

curriculum uitae o currículum 'la carrera de la vida' m. Conjunt de les dades personals i els mèrits acadèmics i professionals d'una persona que sol·licita un lloc de treball, una plaça, l'obtenció d'un premi, etc. Ha presentat el currículum a deu o dotze empreses. deficit (en llatí 'falta') o dèficit m. Allò que manca perquè els ingressos pugin tant com les despeses, perquè el crèdit d'un compte pugi tant com el dèbit, perquè la quantitat d'una mercaderia abasti al consum, perquè el valor de les exportacions pugi tant com el de les importacions. Ex: El dèficit d'un pressupost. || Quantitat que indica el valor en què una xifra, una taxa, un percentatge, etc., és més petit que un altre d'homogeni, considerat normal. Ex: Dèficit de vitamina A. hàbitat (d'habitat 'viu, habita'), m. Localització territorial de la població humana. || Medi en què viu una planta o un animal. gravamen m. Càrrega, obligació onerosa. | Càrrega que afecta un bé (moble o immoble) en benefici d'un tercer. per capita 'per caps' loc. adj. renda per capita Renda que resulta de dividir la renda nacional pel nombre d'habitants. ràtio (de ratio 'càlcul, proporció') Nombre d'alumnes per cada classe o grup. || ECON. Índex que relaciona, per quocient, dos elements o magnituds, referents a una mateixa empresa o a unitats econòmiques distintes per a llur comparació. referèndum m. Votació directa del poble per a aprovar o no una decisió política d'especial transcendència. En origen és el gerundi del verb refero (referendum) amb el sentit 'per ser consultat'. Ex: Ja tindreu edat de votar en el referèndum de l'estatut? superàvit (de superauit 'ha sobrat') m. Excés de l'haver sobre el deure, dels ingressos sobre les despeses.

Expressions d’origen religiós que s’usen en àmbits generals.

Anno Domini (abreviat A. D.) 'any del Senyor' per referir-se a un any de l'era cristiana.  INRI Acrònim de l'expressió Iesus Nazarenus Rex Iodeorum (Jesús de Nazaret rei dels jueus), inscripció que figurava a la creu de Jesucrist com a burla. Com a mot comú inri s'aplica a allò que constitueix un afront, un escarni. Ex: 'Per a més inri li van treure els pantalons'.  mea culpa 'per culpa meva', procedent de la frase Mea culpa, mea culpa, mea maxima culpa delConfiteor, resat a l'inici de la missa catòlica com a confessió dels pecats. Serveix per reconèixer un error. Ex: Abans de dimitir el president va entonar un mea culpa. peccata minuta 'faltes petites', error o falta de poca importància. per saecula saeculorum 'pels segles dels segles', fórmula final de moltes oracions i del cànon de la missa. rèquiem (acusatiu de requies 'repòs') m. missa de rèquiem Missa de difunts || Composició musical escrita damunt el text de l'ordinari de la missa de difunts: Requiem aeternam dona eis, Domine; et lux perpetua luceat eis.  RIP Inicials de la fórmula litúrgica dels funerals requiescat in pace ('que reposi en pau') que hom col·loca a les esqueles mortuòries, a les làpides sepulcrals o després del nom d'un difunt. sancta sanctorum Nom llatí amb què es designa sovint el santuari del temps de Jerusalem o sant dels sants. uade retro 'torna-te'n enrere' expressió per indicar rebuig cap a algú o alguna cosa. La frase sencera és: Vade retro, Satana 'torna-te'n enrere, Satanàs!', una fórmula d'exorcisme medieval, problement inspirada en una frase de Jesús adreçada a Pere: Vade retro me, Satana (Marc, 8, 33). urbi et orbi Fórmula ('per a la ciutat i per al món') utilitzada en alguns decrets de les congregacions romanes o en les benediccions solemnes del papa per a indicar que s'adrecen no solament a la ciutat de Roma, d'on el papa és bisbe, sinó a tot el món catòlic.

Expressions referides generalment a l’àmbit universitari

Alma mater "madre nodrícia" (que alimenta) usada per referir-se metafòricament a la universitat, on una determinada persona ha rebut la seva formació superior. Originàriament, a la Roma antiga, l'expressió designava diverses deesses mares com Ceres o Cíbele i, més tard, a la Mare de Déu. cum laude 'amb lloança, amb elogi', màxima qualificació en una tesi: excel·lent cum laude. ex cathedra 'des de la càtedra' loc. adv. Infal·liblement, sense possibilitat d'error. Ex: Quan parla ex cathedra el sant pare és inerrable. | Dogmàticament, arrogant-se qui parla una autoritat que l'interlocutor o el destinatari li pot reconèixer o no. Ex: Ho sabia tot, d'aquell tema, i l'exposava ex cathedra.  honoris causa 'per honor' loc. adj. utilitzada en l'expressió doctor honoris causa Persona que ha rebut el més alt grau acadèmic a títol d'honor, per la fama o els mèrits que acredita. numerus clausus 'número tancat'. Limitació del nombre de places ofert per una universitat d'una carrera determinada.

Expressions usades per referir-se a tòpics literaris

aurea mediocritas 'mitjania d'or' (Horaci, Odes, II, 10, 5), el terme mitjà, el punt just entre els extrems, tot defugint els excessos. beatus ille 'Feliç aquell...' (Horaci, Epodes, II, 1). Elogi de la vida tranquil·la del camp, allunyada del bullici, les ambicions i els maldecaps de la vida urbana. captatio beneuolentiae 'captació de la benevolència', recurs retòric per guanyar-se la predisposició del públic. carpe diem 'aprofita el dia' (Horaci, Odes, I,11, 8). L'expressió designa el tòpic literari que, davant la fugacitat de la vida, invita a gaudir del present sense preocupar-se de l'endemà. deus ex machina 'déu des del mecanisme' expressió d'origen teatral que al·ludeix a un mecanisme escènic pel qual descendia un personatge diví. S'aplica a un personatge o un element extern que apareix per resoldre el conflicte. ubi sunt 'on són?' pregunta retòrica referent a les persones o les coses que ja han desaparegut amb la finalitat d'induir a una reflexió melancòlica sobre allò que ha passat.

Aforismes i expressions proverbials

ad kalendas Graecas 'per les calendes gregues'. Amb aquesta expressió August (segons Suetoni,August, 87, 1) es referia als creditors morosos, que no pagarien mai, ja que les calendes eren el primer dia de cada mes en el calendari romà (sí senyor, d'aquesta paraula ve 'calendari'), i per tant els grecs no feien servir aquest sistema. Seria equivalent, doncs, a la nostra expressió 'la setmana dels tres dijous', que tampoc existeix, és clar. Alea iacta est 'El dau ha estat tirat'. Segons Suetoni (Juli, 33), dit per Juli Cèsar en travessar el riu Rubicó i entrar a Itàlia amb l'exèrcit en contra de la llei romana. Serveix per indicar que s'ha pres una decisió arriscada, de la qual no es pot tornar enrere.  Cogito, ergo sum 'Penso i, per tant, existeixo'. Principia philosophiae I, 7 i 10 de Descartes (abans en francès Je pense, donc je suis, en el Discurs del mètode). És el fonament de la seva filosofia: Un ésser humà pot negar-ho tot llevat que existeix perquè fa l'acció de negar. errare humanum est 'equivocar-se és humà'. Segueix ...et confiteri errorem, prudentis '...i confessar l'error de savis' (Jeroni, Epistulae, 57.12). Festina lente 'Apressa't lentament'. Versió llatina de l'expressió grega utilitzada per August (Speude bradeos, segons Suetoni, August, 25.4), amb la qual desaconsellava la precipitació a un general. Sol indicar la necessitat de prudència.  Mens sana in corpore sano 'una ment sana en un cos sa' (Juvenal, Sàtires, X, 356). En el context original representa tot el que hauria de demanar una persona als déus. Actualment es fa servir per significar que per a una bona salut mental cal mantenir un cos sa. Facta, non uerba 'fets, no paraules'. non plus ultra Expressió que significa 'no més enllà' que, segons la tradició, figurava inscrita en les llegendàries columnes d'Hèrcules, que aquest heroi va posar a l'estret de Gibraltar per indicar els confins del món. Va figurar -modificada- com a divisa de Carles V de Castella. Actualment s'utilitza en el sentit que una cosa ha arribat a la seva perfecció. panem et circenses 'pa i jocs de circ', tenir l'alimentació i la diversió assegurades era l'únic que preocupava el poble romà, segons Juvenal (Sàtires, X, 81). Veni, uidi, uici 'he arribat, he vist, he vençut', paraules de Juli Cèsar per jactar-se lapidàriament de la seva ràpida victòria sobre Fàrnaces II del Pont a la batalla de Zela (47 a.C), segons Suetoni (Juli, 37).

Altres expressions d’ús general

etcètera (de et cetera 'I la resta', escrit abreujadament etc.).  id est 'això és', és a dir ídem adv. Igual, la mateixa cosa; mot amb què, en les enumeracions, citacions, etc., s'evita la repetició d'un mot, d'una frase (escrit abreujadament íd.).  in situ 'En el lloc'. Terme utilitzat per a designar que un element geològic o arqueològic es troba en el lloc original.  inter nos 'entre nosaltres', confidencialment. per se 'per si mateix' Ex: Bo per se. post scriptum 'escrit després', fórmula (abreviada P.S.) per afegir alguna cosa en una carta després de la firma. sui generis 'del seu propi gènere' loc. adj. Especial, fet a la seva. Ex: Tractava aquells afers d'una manera molt sui generis. verbigràcia (de uerbi gratia) Per exemple. uersus Contra, en oposició a (sovint abreviat vs.). viceversa (de uice uersa 'a la inversa') adv. Invertint l'ordre de dos termes, al contrari. Ex.: Ens van fer traslladar tots els llibres de la banda esquerra a la dreta, i viceversa.