TEXT 1
Zeus, monarca dels divins, prengué per primera esposa Metis, la més hàbil dels déus i dels homes moridors. Però quan ja estava a punt de parir la dea Atena d'ulls verds, llavors Zeus, ensarronant el seu cor amb arteroses paraules, la va introduir en el seu propi ventre, per consell de Gea i d'Urà estelat. Així li ho aconsellaren, perquè cap dels déus sempre eterns no gaudís —llevat de Zeus— d'honor reial.
HESÍODE, Teogonia 886-893
- Quin lloc ocupa Zeus entre els déus olímpics? Com va obtenir el poder? A qui l’hi va arrabassar?
Zeus ocupa el lloc de protector de tots els déus olimpics. Zeus va aconseguir el poder gràcies a una revolta contra el seu pare que era Cronos. Li va arrabassar el seu poder al seu pare, que era el déu Cronos.
- • Qui va ser esposa de Zeus, després de Metis? Quin fill o fills li va donar? L'esposa de Zeus va ser Hera, i va tindre com a fills a Atenea i Hefest que no es sap si el va tindre Hera sola o amb l'ajuda de Zeus.
- • De quina ciutat és protectora la deessa Atena? Quins són els seus símbols i els seus atributs?
La deessa Atena es Filla de Zeus i de Metis. La història del seu naixement és curiosa. Urà i Gea van advertir a Zeus que si Metis tenia una filla, després tindria un fill que el destronaria. Quan Zeus es va adonar que la seva dona estava embarassada se la va empassar sencera. Llavors, arribat el moment del part, Zeus va patir un terrible mal de cap, tan fort que va ordenar a Hefest que li obrís el cap d'una destralada i així va néixer Atena ja adulta i armada.
La deesa Atena és la protectora de la ciutat Atenes. Com que es la deesa de la guerra se li atribueix una armadura, amb casc i llança.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
TEXT 2
CICLOP: Pare, quins sofriments m’ha fet patir el maleït estranger! Em va emborratxar i després em va deixar cec mentre dormia.
POSIDÓ: Qui va gosar fer-t'ho, això?
CICLOP: Primer s'anomenava Ningú; però quan havia fugit i era lluny del meu abast, va dir que li
deien Ulisses.
POSIDÓ: Ja sé de qui em parles, del d’Ítaca; estava fent el camí de retorn per mar des d'Ílion. I com
és que et va fer això si en realitat no és gaire valent?
LLUCIÀ, Diàlegs marins 2
• Aquest text fa referència a allò que narra una obra de la literatura grega. Sabeu quina és i a quin autor s’atribueix?
La famosa obra de Homer, titulada la Odisea.
• Expliqueu l'episodi del qual tracta aquí Llucià.
Ciclop es un gegant que es fill de Posidó, en l'episodi de la Odisea, es veu com Ulisses arriba amb la seva tripulació en una illa, i troben una cova, i arriba el gegat Ciclop, quan arriba li donen vi i per poder escapar li claven una escletxa a l'ull i el deixen cec, i al final aconsegueixen escapar tot i que algú de la tripulació va morir.
• Per què us sembla que Posidó diu d'Ulisses que no és gaire valent?
Perquè no va voler dir-li el seu nom, només li va dir que es deia Ningú, fins que ja estaven lluny i va dir que era Ulisses, per això Posidó pensa que no és valent.
.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------
TEXTO 3º
En el moment que les tres deesses conduïdes per Hermes, a qui Zeus ha encarregat de solucionar
l’afer en nom seu, el visiten, Paris ja ha recuperat el seu lloc en el si de la nissaga reial, però ha
conservat el costum –reminiscència de la seva joventut de pastor– de portar els ramats a pasturar.
És un home del mont Ida. Quan veu arribar Hermes i les tres deesses, s’inquieta i se sorprèn a parts
iguals.
J.-P. VERNANT, L’univers, els déus, els homes
• Quines són aquestes tres deesses que, conduïdes per Hermes, van a trobar Paris?
Les tres deesses eren Hera, Atenea i Afrodita.
• Qui és Paris i quina qüestió ha de resoldre en aquest moment evocat pel text?
Paris es el fill del rei de Troia, i ha de resoldre quina de les tres és més bella per entregar-li la poma d'or.
• Quina decisió pren i quines en seran les conseqüències?
Paris, al final, va decidir que Afrodita era la més bella de les tres, i va portar l'odi d'Atenea i d'Hera a la ciutat de Toia.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------
TEXT 4
Ara mira el quadre una altra vegada: segueix Homer en tot. Heus aquí la ciutat a dalt de tot, i aquests són els merlets de Troia, i la gran plana, tan ampla per contenir tota la força de l’Àsia avançant cap a Europa; aquest és el foc immens que envaeix la plana i fa sortir el riu de mare, arrossegant tots els arbres. Tanmateix, Hefest, embolcallat en foc, es llança a l’aigua, el riu s’estremeix de dolor i suplica, amb forma humana, a Hefest. Ni Escamandre està dibuixat amb la cabellera llarga –perquè el foc l’hi ha cremat–, ni Hefest va coix, ja que se’l veu en plena carrera.
FILÒSTRAT, Descripcions de quadres 1.1.2
• Qui és Hefest? Enumereu els seus atributs, de qui era fill i per quina raó era coix.
Hefest era el déu del foc i dels ferrers, era fill de Hera, perque segons la mitologia, Hera va tindre ella sola a Hefest, però segons la Ilíada diu que Zeus si que era el pare d'Hefest.
Els atributs de Hefest son les eines de ferrer, tal com es ell el déu del foc i dels ferrers, s'el representa en un taller treballan els metalls.
A la Ilíada, la més corrent, es diu que Hera disputava amb Zeus sobre Hèracles i Hefest va sortir a defensar la seva mare, però Zeus el va agafar per un peu i el va abocar fora de l'Olimp. Hefest va estar caient un dia sencer, fins que al final va anar a parar a l'illa de Lemnos, on va quedar malmès, gairebé sense respiració. Va ser recollit per un poble traci, els Sintios, els qui ho van reanimar, però va quedar coixper sempre.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------
TEXT 5
HEFEST.- Segons tu, doncs, es tracta d’un nen extraordinàriament viu.
APOL·LO.- No només això: a hores d’ara és també músic.
HEFEST.- En què et bases per dir això?
APOL·LO.- Amb una tortuga morta que trobà s’ha fet un instrument musical; hi ha ajustat uns braços,
els ha junyit, hi ha fixat unes clavilles, ha col·locat a la part de baix un pontet i l’ha tensat amb set
cordes; amb això, Hefest, entona una melodia tan delicada i tan harmoniosa, que fins i tot jo, amb
tants anys d’experiència com a citarista, li tinc enveja. Maia diu que no para mai al cel, ni tan sols
de nit, sinó que empès per la curiositat, baixa fins a l’Hades, sens dubte per mirar de robar alguna
cosa allí també. Té ales als peus i s’ha fet una vareta de poders màgics, amb la qual guia les ànimes
i condueix els morts.
LLUCIÀ, Diàlegs dels déus, 11 (7)
• De quina divinitat parlen Apol·lo i Hefest? De qui és fill?
D'Hermes que es fill de Zeus i Maia.
• Quins són els atributs d’aquest déu? Quin és el nom de la «vareta de poders màgics» i
com apareix representada?
Zeus es representat amb un barret amb ales, calçat amb unes sandalies amb ales i també porta el caduceu que es el nom de la vareta de poders màgics, que és un bastó amb dos serps.
• Quins són els treballs que li estan encomanats a aquest déu? Expliqueu alguna història
relacionada amb ell.
Hermes estava encarregat de portar els missatges entre els déus i els personatjes importants del món grec, i també tenia la funció de conduir les ànimes al Hades.
Hermes va ajudar a protegir al déu infant Dionisi d'Hera, deprés de que aquesta mates a la seva mare mortal, Sémele, a causa dels gelos que tenia. Va salvar a Dionisi de quan el cridava després del seu naixement o el va rebre en mans de Zeus per portarlo a Atamas.
• Esmenteu altres personatges mítics relacionats amb la música.
Orfeu es un personatge mític que està relacionat amb la música.
, se utilizaba para mezclar agua y vino, y se ponia encima de una tarima.
